TRAJECTÒRIA ESPORTIVA HISTÒRICA

1932

Inicis

L'Olímpic de Xàtiva va ser fundat en 1932 i ací va començar el seu camí en competició oficial en la Federació Valenciana de Futbol. El seu nom es deu a un baló de futbol de l'època, la marca del qual era 'Olimpic'. El primer partit oficial va ser en segona categoria regional el diumenge 23 d'octubre de 1932, en el Camp Murta, amb una victòria per un gol a zero sobre el Cullera. El primer gol de la seua història el  va marcar el xativí Cuenca.

1934

Finalista del Campionat d’Espanya amateur

Però l'èxit, segurament més important de tota la seua història, va ser ser finalista de la final del Campionat d'Espanya amateur. Es va jugar un 6 de maig de 1934, eixe dia, en l'estadi de Monjuit, a Barcelona, es va disputar la final de Copa d'Espanya entre el València i el Real Madrid, i de teloners van jugar la final Amateur l'Olimpic i el Real Unió Club d'Irun, on jugava René Petit. Els dos equips valencians van córrer la mateixa sort, van perdre per dos gols a u, l'Olímpic per a eixe partit vestia pantaló blanc i camiseta amb els colors regionals, però al perdre la final el regal de consolació de la Federació Espanyola de Futbol va ser una equipación completa de color blanc i des d'eixe 6 de maig de 1934, fins als nostres dies i pel regal de la Federació Espanyola, l'Olímpic vist de blanc.

1939

Després del parèntesi de la guerra civil

Després del parèntesi de la guerra civil, l'Olímpic va alternar la seua participació entre la Primera Regional i la Tercera Divisió. Els rivals en els anys cinquanta variaven segons la conformació dels grups de Tercera Divisió, cal recordar que no existia la Segona Divisió B, només estava la Primera Divisió, Segona i els grups de Tercera Divisió; rivals habituals de l'Olimpic en els anys cinquanta van ser el Llevant, Elx, Castelló, Albacete, Villarreal...

1958

La millor classificació de l’Olímpic en aquella època

La millor classificació de l'Olímpic en aquella època van ser tres anys consecutius de 1958 a 1960, en que va ser campió de Tercera Divisió i no es va ascendir a Segona Divisió, ja que en la fase d'ascens ens fitació de tal èxit el Gimnàstic de Tarragona, el Màlaga i l'Atlètic Balears. Iborra, Miralles i Ballester van ser alguns dels destacats futbolistes de Xàtiva que militarien en equips de primera divisió durant moltes temporades.

1971

Una de les millors èpoques futbolístiques del futbol a Xàtiva

Des de la temporada 1971/72 en Tercera Divisió i fins a la 1976/77 que es va ascendir a l'acabada de crear Segona Divisió B, l'Olímpic va escriure una de les seues millors èpoques futbolístiques del futbol a Xàtiva, amb jugadors inoblidables com Juan Navarro, Brille, Balciscueta, Terol o Juano.

1984

Ascens a Segona Divisió B

Després d'unes dures temporades on es va descendir fins a la Regional Preferent, en la temporada 1984/85 va començar una altra gran etapa del club blanc. En quatre anys es va ascendir de Regional Preferent a Segona Divisió B de la mà d'entrenadors de la talla de José Manuel Brille, Quique Hernández i Benito Floro, que van tindre a les seues ordes futbolistes mítics com Vasconcellos, Juan Navarro, Susaeta, Palonés, Campuzano, o Cessar Ferrando.

1990

Dècada dels noranta

A l'entrar en la dècada dels noranta, el club no va poder mantindre's en la categoria de bronze del futbol espanyol. Es va descendir novament a Tercera Divisió i, poc després, a Regional Preferent. Cal destacar que en la temporada 1993/94 es va aconseguir l'ascens a Tercera Divisió i durant eixe període en categoria nacional es van jugar dos promocions d'ascens a Segona B sense èxit.

2006

Linía amb una clara dinàmica ascendent

Ja entrats en ple segle XXI, l'Olímpic va arrancar una linía amb una clara dinàmica ascendent que encara continua. En la temporada 2006/07 amb Fernando Giner en la banqueta, l'Olímpic va dominar en Regional Preferent i va aconseguir l'ascens a Tercera Divisió, categoria que es perdria només una temporada després. La volta a categoria nacional només es va fer esperar una temporada. En la campanya 2008/09 l'Olímpic va ser campió de lliga del Grup III de Regional Preferent amb José Antonio Castillo al capdavant de la plantilla i va ascendir amb José Manuel Brille en la banqueta a Tercera al guanyar les eliminatòries de la promoció davant de l'Atlètic Saguntí i la UD Altea.

2009

Retorn a la categoria de bronze

Un any més tard, l'equip va mantindre amb solvència la categoria abans d'aconseguir l'ascens a Segona Divisió B de la mà de Toni Seligrat. En la temporada 2010-11 el conjunt blanc va ser segon classificat i va superar un play-off d'ascens en què es va enfrontar a l'Atlètic Malagueny, al CD Anguiano i al CD Izarra. El retorn a la categoria de bronze va suposar viure unes sensacions agredolces. L'equip va arribar a estar segon en la classificació i coquetejant amb els lloc de promoció d'ascens a Segona Divisió A però diversos resultats adversos en el tram final de lliga van deixar a l'equip en un més que meritori nové lloc en el seu primer any en la categoria.

2012

Una de les millors temporades de la història del club

La temporada següent, la 2012/13, va ser una de les millors de la història del club amb Antonio Aparicio com a entrenador. L'equip va estar líder quasi 20 jornades i es va quedar a un sol gol de disputar la fase d'ascens a Segona Divisió A. El quint lloc obtingut va donar la possibilitat de disputar la Copa de SM el Rei la temporada següent.

2013

La Copa de SM el Rei

La temporada 2013/14 serà recordada, sobretot, per la il·lusionant participació en la Copa de SM el Rei. Després de quedar exempts de la primera ronda, en segona ronda l'Olímpic es va enfrontar en La Murta a un Barakaldo a què va véncer per 1-0. En tercera ronda, el conjunt blanc va superar una trobada agònica davant del Laudio, que va acabar amb empat a dos i amb victòria xativina en els penals.

En el sorteig de setzens de final, l'Olímpic va tindre la sort d'encreuar-se amb el Real Madrid CF i va poder viure així una eliminatòria històrica.

El dissabte 7 de desembre de 2013 va ser un dia inoblidable, no sols per al club sinó per a tota la ciutat de Xàtiva. El Camp Murta va ampliar el seu aforament amb grades supletòries i prop de 6.000 persones van presenciar el encontre en l'estadi i milions ho van fer des de les seues cases gràcies a una retransmissió en directe que va arribar a mig món. L'equip xativí va tirar de casta per a empatar a zero davant un conjunt madridista infestat d'internacionals i campions del món com Iker Casillas o Sergio Ramos.

El dimecres 18 de desembre, els xativins van poder disfrutar amb orgull d'un partit de l'equip de la seua ciutat en el Santiago Bernabeu amb més de 60.000 espectadors. A pesar de la derrota per 2-0, l'Olímpic va inscriure eixe dia un altre capítol destacable en la seua història recent.

Eixa campanya, la permanència es va tornar a aconseguir sense cap compromís, ja que l'equip va acabar en la desena posició de la taula.

2014

Quinta temporada consecutiva en Segona Divisió B per primera vegada en la seua història

La temporada 2014-15 va ser un poc més complicada. L'inici de lliga no va ser el desitjat i l'equip va passar diverses jornades en llocs de descens. No obstant això, la unió de tots els estaments del club a la cerca de l'objectiu va permetre que els resultats milloraren fins a acabar la lliga en l'octava posició de la taula gràcies, en part, a victòries aconseguides davant equips històrics com l'Hèrcules CF o el Gimnàstic de Tarragona. Eixa permanència, aconseguida amb Héctor Alejandro Altamirano Sandroni com a entrenador, també va ser històrica a l'aconseguir-la per quarta vegada consecutiva, la qual cosa permetia al club xativí competir per quinta temporada consecutiva en Segona Divisió B per primera vegada en la seua història.

2015

Descens a Tercera Divisió

En el curs passat, l'equip va disputar el Campionat Nacional de Lliga de Segona Divisió B Grup III. El conjunt blanc va estar barallant per consagrar-se en la categoria davant d'equips de la talla d'Hèrcules CF, CE Sabadell, CD Alcoià o Lleida Esportiu TCF, i davant dels filials d'equips de primer nivell com el València CF, Llevant UD, FC Barcelona o RCD Espanyol. La temporada no va ser senzilla pels nombrosos canvis produïts en el si de l'entitat. A nivell esportiu no es va obtindre els resultats esperats i, a pesar de canviar el tècnic i part de la plantilla en el mercat hivernal no es va poder aconseguir la permanència directa. L'Olímpic va disputar la promoció de permanència davant de la SD Leioa però no van aconseguir imposar-se al conjunt basc i es va consumar el descens de categoria.

2016

Repte de lluitar per tornar a la categoria de bronze

Ara, el CD Olímpic afronta l'il·lusionant repte de lluitar per tornar a la categoria de bronze. La temporada 2016-17 serà intensa ja que l'equip xativí està cridat a ser un dels referents del Grup VI de Tercera Divisió. A pesar del descens, els rivals continuaran sent d'entitat, havent d'enfrontar-se a clubs històrics com el CD Castelló, UD Alzira, Orihuela CF, Novelda CF, CD Torrevieja o Ontinyent CF.